Gimli Glider: aterratge per accidents de Boeing 767

Desenvolupament del tema aterratges amb accidents amb èxit avions de passatgers, no hem d’oblidar-nos del treball de joieria dels pilots Boeing 767. El 23 del juliol del 1983 de l'any, es va produir un esdeveniment que els mitjans van batejar com el Gimli Glider.

Un avió de passatgers d’Air Canada, amb la cua número 604, estava en un vol regular Montreal-Ottawa-Edmonton. Abans de l’enlairament, els tècnics van revisar l’equip i van repostar l’avió. Acabo de passar per alt un petit detall. El 1983, el Canadà va decidir canviar al sistema mètric. Canvi del càlcul en litres per litres. A causa dels càlculs incorrectes dels enginyers terrestres, en lloc de 20 mil litres, els tancs només es van omplir fins a 5 litres. Va ser aquest error el que podria ser mortal per a les 000 persones a bord.

Planador Gimli: aterratge d’emergència

Quan es volava a una alçada de 8500 metres, els motors s’apaguen. El motiu pel qual els pilots es van establir ràpidament, encara treballant equips a bord. Cal destacar que al Boeing 767, la majoria de dispositius funcionen amb un motor en funcionament. Per tant, part de l’equip va fallar immediatament. L'avió 132 de tones es va convertir en un enorme carruatge metàl·lic, que es va moure simplement per inèrcia.

El comandant del vaixell, Robert Pearson, i el copilot Maurice Quintal, van decidir un desembarcament d’emergència a Winnipeg. Tot i això, en el procés de negociacions amb la terra, el comandant del vaixell es va adonar que l'avió no podia arribar a la franja d'aterratge prevista. A més, segons les instruccions del fabricant, els pilots de Boeing no van poder trobar un algorisme per controlar l'avió amb els motors apagats.

La decisió va aparèixer per casualitat, el copilot va recordar que no gaire lluny hi ha una base militar de Gimli abandonada on estava al servei. El carril estava en perfectes condicions, ja que era utilitzat per un club local d'automòbils per a competicions. Una pista de cursa és un lloc ideal per embarcar en un avió de viatgers.

Els passatgers de l'avió van tenir la gran sort que el comandant del vaixell es va dedicar a planejar durant la seva joventut. Tot i no estar en un ocell tan acer, tenia excel·lents habilitats per calcular l'alçada i la velocitat. Només el velocímetre funcionava a l’avió, l’altura estava determinada per ull. Després de fer càlculs aproximats, els pilots van calcular la taxa de disminució. Només restava frenar i seure amb cura a la tira.

Master class a partir de pilots

Els passatgers no sabien res fins que el moment en què l'avió va llançar el tren d'aterratge. El transport aeri va tremolar i el pànic va començar a la cabina. Per frenar-se ràpidament, Bob Pearson va decidir la tècnica de planar a l'ala. És quan l’avió aterra per un costat, realitzant un gir ràpid. Aquest truc permet als passatgers mirar la terra a través de l'orifici.

Després d'haver disminuït la velocitat, gairebé abans del terra, l'avió es va desnivellar bruscament i al cap d'un segon va tocar el material d'aterratge de tot el tren. A una velocitat de 320 quilòmetres per hora, un ocell de ferro xerrava a causa de la frenada de les rodes i va realitzar un aterratge d'emergència.

Van sobreviure totes les persones de 69 a bord (membres de la tripulació 8 i passatgers 61). Només les persones 10 van rebre ferides lleus. I després, a causa del desembarcament apressat per la sortida d'emergència posterior. La cua de l’avió estava elevada malament i la longitud de l’escala d’emergència no era suficient per tocar totalment el terra. El Boeing va ser reparat a 2 del dia, i va deixar la base de Gimli pel seu compte. Una reparació completa va costar 1 un milió de dòlars. Després d'això, l'aeronau va continuar operant vols i va servir a la companyia de transportistes fins al gener de 2008.

Un miracle a l’horitzó: Gimli Glider

Al camp de l’antiga base aèria, la festa estava en ple desenvolupament. La gent va gaudir de la vida: cervesa, carn, vacances en família. Ningú no esperava que el cotxe d'acer 132 tones caigués al cap. I està bé, si l’avió va començar el recorregut habitual amb una bona davallada. El planador Gimli va aparèixer inesperadament en una posició estranya. L’envergadura d’ales era perpendicular al terra i el nas de l’aeronau mirava gairebé cap avall.

Un moment després, el Boeing va tornar a la posició desitjada i a gran velocitat va tocar la vora de la pista d’aterratge. A causa de la frenada, els pneumàtics de l'avió van irrompre, va aparèixer una columna de fum i espurnes. Ningú esperava efectes tan especials, i un públic atemorit va alliberar ràpidament la pista d’aterratge. L'avió aturat a 30 metres de la gent va provocar una reacció violenta de la resta, que va aplaudir els pilots mentre es trobava aturat.