Hijab: què és, què porten les dones

A l’islam, un hijab és tota la roba femenina que amaga el cos del cap als peus. Literàriament, quan es tradueix de l’àrab, un hijab és una cortina, una barrera. Al món ortodox, només es considera un xalet àrab tradicional que hijab, que amaga els cabells i la cara, deixant escletxes per als ulls.

Al món musulmà, no hi ha cap llei particular sobre el fet de portar hijab. Però la cultura basada en la religió obliga les dones a cobrir les parts del cos seductores, deixant només els ulls. A les Sagrades Escriptures (l’Alcorà), el fet de portar roba d’amagat requereix l’acompliment de la llei de totes les dones, independentment de la religió.

Hijab a la vida quotidiana

Si per a les noies musulmanes que viuen al territori dels països àrabs, és habitual portar un hijab, llavors els països europeus són diferents. A jutjar per les revisions dels refugiats que han trobat refugi a Europa occidental, el fet de portar hijab provoca moltes molèsties.

• la majoria dels empresaris requereixen que els musulmans en el lloc de treball no amaguen la cara;
• la policia es mostra atenta de les dones als hijabs i sovint s’atura per comprovar els documents;
• els nens de les escoles tenen greus problemes per comunicar-se amb els companys que no accepten acceptar una cultura estrangera;
• la població musulmana del hijab s’inclina negativament cap a la població local, que considera les dones com una amenaça per a la seva pròpia seguretat.

Revers de la moneda

Podeu entendre els europeus que defensen la seva pròpia cultura. De fet, a qualsevol país àrab, les lleis obliguen els turistes a portar roba d’amagada corporal (hijab) quan surten de la ciutat. Visitar botigues, llocs històrics, platges compartides i altres llocs públics, amb roba oberta, serà percebut com un insult a la cultura.

 

 

Resulta que els europeus simplement van introduir mesures mirall contra els musulmans al seu propi territori. A més, l’Europa occidental sempre ha defensat la seva pròpia religió, no permetent que els estats particulars intervinguin en tradicions centenàries. Per tant, els refugiats, com els turistes, han d’acceptar la cultura del país al territori del qual es troben.